dilluns, 8 de juny del 2015

Led's Animats

La segona tasca que se’m va encarregar era arreglar un programa fet per arduino que amb l’ajuda de set Leds i un motor de lector de CD’s. En teoria el motor girava i els Leds, que estaven col·locats en una fila s’encenien de manera ordenada i feia una paraula. En aquest cas era “APPLAUSE”. Primer vaig desmuntar tot l’artefacte. Començant per la base i desprès desconectant l’arduino i els Leds. Un cop desmotat tot vaig provar el programa amb els Leds connectats a una protoboar. No va funcionar. Desprès vaig tornar ha provar un altre cop el programar però ara connectat amb resistències i tampoc va funcionar.
El següent dia vaig buscar si algu ja havia fet aquesta pràctica i si tenia el programa per arduino.

Aquesta és la prova que vaig fer 

El vaig trobar en aquesta pàgina:


Material utilitzat:
Placa Arduino UNO
Fila de Leds movils
Pila que subministra energia a l'Arduino
Base amb el motor de un lector de CD






Prusa I3 (impresora 3D) by Joan Pujol i Víctor Aguayo

Índex


  1. Explicació
-Què és una impressora 3D
-Prusa i3
-Primeres falles
-Pèrdua total de funcionament


     2. Treball
Guio de la pràctica
     3. Conclusió
-Funcionament final
-Anàlisi de la/les falles
-Bibliografia


     4. Annexos
-Materials i eines
-Enllaços videos de muntatge
-Esquemes
-Programes utilitzats
·Específics
·No específics


Què és una impressora 3D?
Una impressora 3D és una màquina que serveix per produir representacions 3D físiques de models creats per ordinador, mitjançant una tècnica anomenada fabricació additiva.
Prusa I3


  • La Prusa i3 ( iteració 3) és el disseny de impressora 3D més nou i actual fet pel desenvolupador principal de RepRap Prusajr . La " i3 " incorpora lliçons apreses dels dos dissenys anteriors de Prusa , així com d'altres dissenys populars moderns.
    El següent és una llista de les millores principals fetes sobre la Prusa Mendel
    Rigidesa del marc millorada ( evita sacsejades en eix X )
    Muntatge fàcil
    Arxius paramètrics per a múltiples mides de coixinets o rodaments .
Primeres falles
Després de un curt període de bon funcionament la impressora va començar a fallar en la correcta alineació de les capes.


Perdua total de funcionament
Al intentar reparar l’error anterior tensant les corretges i recolocant cablejat es va produir una perdua del funcionament elemental de la “Prusa” al no escalfar-se l’extrusor.



teories de perdua de funcionament


All principi vam estar fent recerca sobre les parts de l’arduino mega o la ramps, que són les dues plaques que fan possible la feina de imprimir . Vam trobar informació sobre dos fusibles en la placa ramps. Ens vam documentar sobre els fusibles i vam descobrir que un era el responsable del sistema del extrusor. Amb l’ajuda del Jorge el vam fer un pont i vam recolocar tots els cables per comprovar el seu funcionament. Un cop tot colocat a la seva posició vam fer proves, i sí, funcionava perfectament. Aleshores vam pensar en comprarne un altre per substituir-ne el de fos, però per seguretat vam treure-li el pont i vam veure que seguia funcionant, es a dir, el problema no estava localitzat en el fusible.
Un cop vist que el problema no era el fusible, vam decidir montar la impressora de nou. Un cop montat vam veure que els coixinets no anaven bé ademes que un es va trencar, vam haver de comprar-ne de nous. entre que arribaven els coixinets va passar més o menys una setmana. Un cop arribats vam decidir montar.los i va ser quan jo i el Víctor vam trencar una peça del capçal previament trencada i enganxada amb loctite (mala idea). Vam haver de comprar peçes noves, i com que no les venien per separat vam comprar un pack de peçes de recanvi per tota la impressora de color blanc per diferenciar les noves de les velles.
Vam acabar de muntar la impressora i fent proves  del funcionament dels motors quan vam veure que la part substituida previament per la ruptura accidentada  semportava la guia mentes el capçal pujava. Vam decidir fer-li un “tope” improvitzat amb loctite pero ens vam donar compte que si passava allo era per algun motiu en concret, i tot va ser culpa de la alineació de l’eix Z, que al estar tort, s’enduia la guia en la seva pujada.Aixó ho vam solucionar anivellant l’eix Z i encaixant la guia.
Per últim, al colocar els cables va deixar de fúncionar la placa, vam tenir que repetir totes les conexions per acabar descobrint que els fins de cursa tenen polaritat i estaven conectats de forma invertida i vam reconectar bé els cables de la font d’alimentació.


Funcionament final
la impresora ha recuperat el seu perfecte funcionament i pot imprimir els dissenys guardats a l’ordinador


Analisi de les falles
moltes de les falles es van produír al fer reparacions amb peçes en mal estat i al retocar l’estructura de la màquina més del necessari al reparar-la i hauriem reduit molt el temps i la dificultat de reparació si haguesim diagnosticat el problema abans, haguessim evitat desmuntar tot el que era evitable i no haguessim intentat reutilitzar peçes en mal estat


Bibliografía


Materials i eines
Eines
-Claus allen
-Alicates curves
-Clips manipulats per fer eines específiques
-Cuter
-Tornavísos (pla i d’estrella)
-Llima


Materials
-Femelles
-Cargols
-Peces específiques de la Prusa (Holoprint)
-Fil ABS
-Oli lubricant
-Acetona
-Coixinets

Videos de muntatge



Esquemes

Creación de un prototipo de "sigue-línea" con Arduino

Por: Cristian Jiménez, Raúl Jiménez y Xavier Mora

Durante el periodo del último trimestre del actual curso estudiantil, se ha llevado a cabo diversas prácticas relacionadas con la automatización y programación de un robot a partir de arduino y sus múltiples funciones. Para ello, nos fue entregado un chip, de nombre  SN754410NE, para controlar la potencia de los motores.

Para empezar, buscamos todo tipo de información que adjuntamos al final de este mismo escrito, como por ejemplo el esquema de conexión y la tabla de la verdad. Con esta información pudimos empezar el proceso de producción.

En primer lugar, conectamos el chip a la placa protoboard junto al arduino y los motores. Este trabajo nos llevó varios días porque las conexiones fueron más complicadas de lo que pensamos al principio. Lo que más no costó de ajustar a nuestro proyecto fueron los motores, en concreto entender cuál era su funcionamiento y aprender a programar un código simple para comprobar que todo funcionaba bien.

Una vez programado todo el circuito, nos centramos en lo que nos llevó más tiempo: el trabajo de “diseño”. Lo primero que hicimos respecto a esto fue pensar cómo queríamos que quedara el robot. La idea que más nos gustó fue la de poner una tabla en donde insertar las ruedas con los motores en la parte anterior y la protoboard en la posterior. Las ruedas nos fueron proporcionadas por el profesor de la materia en vista de que las ruedas originales no tenían el tamaño adecuado para cumplir su función.

Una vez hecho esto, nos encargamos de enganchar el eje de los motores a la rueda con una pistola de silicona. Ya secado, sujetamos los motores con unas abrazaderas a la placa de madera, que anteriormente ya habíamos cortado y limado.

Para unir la placa protoboard con todo el conjunto anterior, tuvimos la idea de cortar unos tacos de madera y engancharlos con silicona a la placa y a la madera, vigilando que esta quedara centrada.

Con todo esto ya hecho, volvimos al diseño de las conexiones que habíamos buscado al principio y, junto con una pila y un detector de luz, lo conectamos todo adecuadamente. Al hacer esto nos dimos cuenta de lo aparatoso del diseño, así que utilizamos unas bridas para mantenerlo todo más unido.

Finalmente probamos el programa y el prototipo lo siguió correctamente. Desafortunadamente, el fin del trimestre nos ha impedido terminar de programar el código del sigue-línea.

ENLACES DE INTERÉS:


FOTOS Y ESQUEMAS:

Vista desde abajo:



Vista desde arriba:
Esquema del chip:



Ayuda con el integrado L293D

Modelatge 3D Blender (Ismael Kandy)

                               Memòria de la pràctica de tecnologia de 3r. Trimestre

A la classe de pràctiques de tecnologia he realitzat un modelatge 3D d’unes armes de guerra. El que he fet principalment ha sigut agafar a través de la xarxa d’internet dos imatges per donar-les una profunditat y una visualització en 3 dimensions. El programa que he utilitzat per fer aquesta tasca ha sigut el “Blender”, és un programa que serveix per modelar, animar i donar textures a les figures. La pauta que he utilitzat per modelar ha sigut la següent:


     Òbviament descarreguem la foto com he comentat abans i la inserim en el programa(Blender).

 
 
      El segon pas és posar en perspectiva i en front (In Front) l’escena on estem modelant.
  
     Amb el mode "Edit Mode" (On ficava amb posterioritat "Object Mode") i amb la vista Wireframe   situat a      la   part inferior del programa anem modelant un cub  per donar-li la forma desitjada.
    
    Anem incorporant cubs per fer les diferents parts de l'arma i finalment les unim seleccionant amb "Object       Mode" totes les peces Ctrl+P i segudament "Object". Així conseguirem que només tocar una part de             l'arma  o model 3D es moguin totes les peces  

A continuación os deixarè unes imatges del resultat de la meva pràctica:

 
 
Foto de l'arma AK-74
 
 
Foto de l'arma Kriss-Vector
 

Aquí os deixo uns links interesants de com ho he fet:

https://www.youtube.com/watch?v=bkvMbWhP_VQ
https://www.youtube.com/watch?v=lNwGXfVqt9s

Reparació d'una cafetera

Hola, el meu nom es Kevin J. Sánchez, i durant unes setmanes, se’m va encarregar una cafetera que no funcionava. Havia d’entendre quin era el seu problema i si podia arreglar-lo per a que tornés a funcionar.

  • La cafetera no funcionava i vaig intentar veure quin era problema per solucionar-lo.

  • Per treballar millor amb la cafetera la vaig desmuntar per parts (imatge-1): Separant la resistència amb els seus cables de la carcassa.

  • Vaig fer un esquema del circuit de la cafetera per orientar-me a l'hora de compendre com funcionava. Vaig intentar identificar tots els components del circuit, i finalment només una part del circuit no va ser identificada totalment (imatge-2).

  • Vaig preparar un taulell de fusta, una regleta, un endoll i dos cables (un que aniria cap a un dels pols de l’endoll de la cafetera i l’altre cap a on estava connectat prèviament l’interruptor de la cafetera) (imatge-3 e imatge-4).

  • Per tancar el circuit, vaig utilitzar un cable més amb el que unir les connexions que sortien de la resistència i del fusible tèrmic.

  • Amb l’ajuda d’un tester vaig comprovar si totes les connexions entre els cables de la resistència feien contacte per evitar un corto-circuit.

  • Vaig connectar la resistència de la cafetera per comprovar el seu funcionament.

  • Després de comprovar que funcionés, vaig comprovar si el fusible era el problema.

  • Vaig verificar que el fusible tèrmic era el problema i buscant durant una o dues classes un fusible de les mateixes característiques i referències (SEFUSE SF214E JET216ºC) vaig comprovar que estaven per un baix preu, per tant vam comprar un de nou per canviar l’antic. Aquesta és una de les pàgines on vam trobar el fusible que necessitàvem: http://es.aliexpress.com/popular/sefuse-sf214e.html

  • Vaig tallar els cables que aguantaven el fusible per substituir-lo per un de nou amb l’ajuda d’un soldador i una mica d’estany. Vaig aprendre què era la “soldadura freda”: Consistia en col·locar el soldador sobre la peça d’estany que faria de soldadura entre els cables de la resistència de la cafetera i el fusible, ja que si escalféssim els cables d’aquests augmentaria la resistència (imatge-5).

  • Quan la substitució ha estat finalitzada tornem a construït el circuit al taulell de fusta per comprovar si la cafetera funciona correctament amb el nou fusible (imatge-6).

  • Vam confirmar que el fusible tenia un bon funcionament a la cafetera, ja que la resistència escalfava. De fet vam tenir algun que altre problema amb la cafetera quan la resistència va escalfar-se:
- Durant la prova, feia pudor a socarrim, cosa que ens va demostrar que la resistència tenia la capacitat calorífica per a cremar el taulell de fusta. Per tant, més endevant vam tenir que utilitzar com a suport un lector de disquets (ja que podia aguantar sense cremar-se) (imatge-7 e imatge-8).
- La resistència mantenia el calor durant molta estona i a l'hora de comprovar si ja s'havia refredat en Jorge es va cremar el dit. Per evitar aquest accident, podríem haver mesurat la seva temperatura amb un termòmetre. 
  • Vam tornar a muntar la cafetera amb la carcassa, vam connectar els tubs d’aigua a la resistència i vam utilitzar de base una disquetera per evitar que la fusta del taulell es cremés (imatge-9). Vaig aprofitar l'espai lliure que va deixar l'interruptor per a passar-hi els cables i que quedés tot molt més polit.

  • Finalment vam omplir el dipòsit de la cafetera amb aigua, vam col·locar un recipient sota la cafetera i la vam endollar per comprovar si escalfava l’aigua.

  • El resultat va ser l’esperat, ja que podíem observar com l’aigua s’escalfava i sortia de la cafetera sense cap problema (imatge-10).


Imatge-1
Desmontant la cafetera

Imatge-2
Part de la resistència


Imatge-3
Taulell de treball






Imatge-4
Endoll de la cafetera




Imatge-5
Fusible vell canviat

Imatge-6
Comprovació del nou fusible



Imatge-7
Cremada a la fusta




Imatge-8
Suport de la resistència



Imatge-9
Cafetera montada amb el suport







Imatge-10
Resultat final de la cafetera