Controls arcade amb arduino (Isaac Lleida i Kevin Sánchez)

La nostra idea principal era construir una màquina d'arcade independent. Vam fer una recerca per la xarxa, i vam trobar que hauriem de gastar molts calerons, per culpa de la pantalla, que hauria de ser a mida. Vam pensar, que seria molt més senzill i portable si només construíem taulell de controls i li posavem una interficie USB per a conectar-lo a qualsevol màquina.


Seguidament, vam haver de pensar com connectar els botons i les palanques amb una interficie USB. Vam trobar que hi havien diverses maneres, de les més factibles era l'ús d'una placa anomenada I-PAC. Un I-PAC, es un dispositiu, específic per a contruir controls Arcade, al que se li connecten els botons i les palanques i enviar les accions d'aquests per USB a un ordinador simulant un teclat mecànic amb unes funcions determinades, però els exemplars que vam trobar per la web superaven el 40$ i no ens donaven opció a compra. No obstant, l'I-PAC ens va donar la idea de fer el nostre propi amb Arduino, al qual podríem connectar tots els botons i palànques necessàries per fer ús dels jocs arcade i interpretar les seves accions amb una programació introduida en aquest. Aquesta va ser la nostra idea final i vam començar a idear i organitzar una estructura per els controls de la màquina; la nostra idea és crear un taulell on dos jugados puguin interactuar alhora.
 
Així vam trobar botons i palanques a eBay amb el mínim preu que demanarem al gener, degut a el col·lapse d'enviaments desde Xina al Nadal.

Botons: http://www.ebay.com/itm/10x-OEM-Red-30mm-Arcade-diy-Parts-Push-Button-Replace-For-Sanwa-OBSF-30-Buttons-/201338789088?hash=item2ee0ba1ce0:g:wX8AAOSweW5VEUfD
Palanques: http://www.ebay.com/itm/Classic-4-8-way-Arcade-Game-Joystick-Ball-Joy-Stick-Red-Ball-Replacement-SG-/281875954573?hash=item41a11dbb8d:g:0RQAAOSwp5JWYoaB

Per utilitzar l'Arduino com a I-Pac, vam estar mirant com poder simular un teclat amb Arduino. Vam trobar que per fer aixó haviem de flashear un firmware específic per a aquesta tasca (http://mitchtech.net/arduino-usb-hid-keyboard/).

Ara mateix estem treballant en fer una simulació amb polsadors normals  mentre esperem els components i aconseguir fer-lo funcionar.

Com connectar-se a una Raspberry Pi quan no es pot connectar a un monitor.

Connexions alternatives a la Raspberry

Un dels problemes que he trobat mentre duia a terme el meu projecte de "streaming" d'imatges capturades per la càmera de la Raspberry i pujar-les a temps real a Internet, és connectar-se al petit ordinador. En moltes ocasions no he disposat d'un cable HDMI i és molt molest anar fent l'intercanvi del cable de la Raspberry a l'ordinador. És per això que he mirat altres maneres de connectar-m'hi.

A dia d'avui utilitzo ja sempre el mètode de connexió mitjançant un cable de xarxa. Aquest mètode fa que les dades de la Raspberry surtin per el cable ethernet i s'enviïn al meu ordinador però té un inconvenient: per fer això s'ha de conèixer l'adreça IP que la Raspberry rep cada cop que es connecta per xarxa i això no seria problema si no fos perquè aquesta és dinàmica i sempre és diferent.

La solució a aquest problema és editar la configuració de xarxa de la Raspberry perquè la tingui estàtica però és una cosa complicada. És per això que he fet un vídeo explicant com es duu a terme aquesta tasca.

Aquí deixo l'enllaç del vídeo a youtube:

https://www.youtube.com/watch?v=ejFcb-Dwk98

Problemes conectant la Raspberry a un monitor

He tingut bastants problemes amb la Raspberry Pi a l'hora de connectar-la a un monitor, i encara NO ho he solucionat. El problema es troba quan tu intentes connectar aquest dispositiu a un televisor amb HDMI o a un monitor VGA. Quan tu fas això, els dispositius com la televisor i els monitor no troben la senyal per un problema de configuració de la Raspberry Pi. Ara diré tot lo que he intentat per connectar-ho, però ha sigut inútil.

Intent de solució 1: Connectar la Raspberry a diferents monitors VGA

Al principi, la nostra Raspberry no tenia cap tipus de problema en connectar-lo a un monitor VGA, però després desendollar-lo un parell de vegades, la Raspberry va deixar de transmetre senyal.

Vaig intentar connectar la Raspberry a quatre monitors diferents amb sortida VGA, però ningun dels quatre monitors va mostrar la pantalla de la Raspberry Pi.

Vaig investigar per internet i vaig trobar que el problema venia de un archiu anomenat "config.txt", un archiu que es sobreescrivia sol, però vaig intentar trobar l'archiu en la meva targeta SD i no el vaig trobar perquè estava utilitzant l’instal·lador "NOOBS". Així que vaig intentar trobar altres solucions.

Intent de solució 2: Conectar la Raspberry a un televisor HDMI

Al veure que la Raspberry no anava en un monitor VGA vaig decidir emportar-me-la a casa i provar amb el meu televisor HDMI directament, sense necessitats d'utilitzar un adaptador HDMI-VGA.

El meu televisor va trobar un HDMI connectat, però deia que la imatge era incompatible i que o tenia senyal.

Intent de solució 3: Connectar la Raspberry a traves de internet

Llavors vaig provar com a últim remei utilitzar el protocol de connexió "SSH" per connectar la meva Raspberry al meu ordinador a traves de internet. Un altre intent inútil, ja que es complicat connectar la Raspberry amb aquest mètode, y no va trobar el dispositiu el meu ordinador. Pot ser perquè no vaig obrir els ports del meu router correctament, perquè no vaig posar els comandaments adequats...

Finalment vaig formatejar la micro SD i vaig posar-li dins el Raspbian Jessie, però continua sense funcionar a dia d'avui.

So amb arduino

En aquesta pàgina teniu instruccions per fer sons amb un piezoobuzzer (brunzidor) fent servir les funcions tone() i notone() amb Arduino

Disseny d'un sistema de vigilància remota amb Raspberry Pi ( Part 3 - Instal·lació de "motion" per Raspberry i configuració)

Aquesta part del projecte consistirà en instal·lar a la Raspberry un programa anomenat "motion". Aquest programa és capaç de captar imatges seguidament i enviar-les a Internet, fent-les visibles per qualsevol dispositiu connectat a la pàgina on les emet.

L'inconvenient és que s'ha d'editar la configuració del programa, ja que la per que hi ha per defecte no s'ajusta a les nostres necessitats.

1. El primer pas és instal·lar el programa. Per això iniciarem la Raspberry i obrirem el terminal. La ordre a executar és:
   
   
   # sudo apt-get install motion
2. En segon lloc, copiarem el fitxer de configuració del programa a algun directori per modificar-lo.
   
   
   # sudo cp /etc/motion/motion.conf /home/pi (nom del directori on copiar el fitxer)
    
   

   En aquest cas, pi és el nom del nostre directori però es pot canviar si voleu desar el fitxer en algun lloc diferent.
     
3. Com hem copiat el fitxer com a superusuari (amb l'ordre sudo), el propietari del fitxer també serà el superusuari i no podrem modificar-lo si no ho som en un futur. Per això, canviarem el propietari del fitxer a l'usuari (en el nostre cas, pi) amb la ordre següent:
   
   
   

   # sudo chown (change owner) pi.pi motion.conf 

   
   
   
   
     
4. Seguidament, passarem a editar el fitxer de configuració del programa però per això ens caldrà un editor de programes. Nosaltres n'utilitzarem un anomenat "vim" que Raspbian ja conté per defecte.
   Per utilitzar-lo el que haurem de fer és, en el terminal escriure el nom de l'editor i seguidament, el del fitxer. Hauria de ser així en el terminal:
   # vim motion.conf
   L'avantatge de vim és que és un editor que diferencia els comentaris del programa de les ordres i les pot ressaltar en colors diferents però, per que això es dugui a terme, un cop obert el programa li inserirem l'ordre:
   
   
   

   :syntax on (syntax off per desactivar el ressaltant)
     
   

   Desactivada la syntax, comentaris i ordres apareixen amb el mateix color.

   
   

   
   

   

   Un cop activada, els comentaris es ressaltaran en blau.

     
   Els  comentaris es detecten fàcilment perquè els precedeixen un #.
5. Per entrar en el mode d'edició del fitxer utilitzarem la tecla I i per sortir-ne, la tecla Esc. Apretem I.
   Ara ja podem passar a realitzar les modificacions del programa.
   
   
   Paràmetres a canviar
   Per canviar el paràmetre, simplement hem de buscar el que volem en un color diferent a blau i aleshores canviar l'escrit per el nou (p.e. si un paràmetre es troba en "on" i l'hem de desactivar, canviarem "on" per "off". El nou paràmetre que s'ha de substituir és el que escriurem a continuació.
   
   
   - Desactivar el daemon → daemon off
    El daemon és un servidor que, si està activat fa que les nostres ordres es duguin a terme en segon pla. Com a conseqüència ens podem perdre algunes de les notificacions que es facin i ens convé tenir-lo desactivat.
   
   
   
    Com es pot veure, l'ordre no està en color blau i canviarem "on" per "off" allà on diu daemon. Els comentaris ens expliquen que és el que fa cada ordre, o sigui que si en trobeu una que sigui del vostre interès, podeu canviar-la per tal que s'ajusti a les vostres necessitats. Tingueu en comte que en el comentari hi acostumen a haver les altres possibles instruccions.
   
   
   - Configurar les dimensions de la imatge → width 360 (o 640 o 1024) → height 200 (o 480 o 768) 
   

   El que aconseguirem amb això és configurar la mida de la imatge a l'hora de visualitzar-la, l'amplada i l'altura han de ser sempre proporcionals i cal tenir en compte que com més gran sigui la mida de la imatge, més lenta anirà la visualització d'aquestes.
   
   - framerate → 10 (o 15 o 20)
   Al canviar el framerate aconseguirem variar el nombre d'imatges per segon. Com més gran sigui el nombre, més fluïda serà la seqüència d'imatges. No obstant, el nombre d'imatges que pugui transmetre per segon dependrà de la fluïdesa de la nostra connexió a Internet.
   
   - Auto-brightness → off
   Activat, l'auto-brightness regularia el contrast amb la lluminositat de la càmera tot i que al ser exposada a llums intenses com la solar o una bombeta encesa no es cal·libra molt bé. Per tant convé que el desactivem en cas que estigui en "on".
   
   - ffmpeg_output_movies → off
   Per defecte, motion ens crea vídeos sobre el que la cama enregistra i els desa. A nosaltres no ens convé que aquests vídeos es creïn ja que amb una cadena d'imatges en tidríem prou i a més, els vídeos ens ocuparien espai dins la memòria del nostre ordinador, cosa que tampoc ens interessa.
   
   - target_dir (nom del directori on desar imatges p.e. /home/pi/motion)
   En cas que en algun moment decidíssim enregistrar el conjunt d'imatges, ens caldrà un directori on desar-les. És per això que recomano que en creeu un i en aquest paràmetre hi escriviu l'adreça del directori. Remarcar que no es gravarà res a no ser que el paràmetre ffmpeg_output_movies estigui habilitat.
   
   - streamport (nombre del port de connexió que volguem p.e. 8081)
   Amb això definirem el port per el qual s'escoltaran les peticions d'imatges per la xarxa.
   
   - stream_motion → on
   El que això permet és que quan la càmera no detecti cap moviment, el flux d'imatges sigui d'1 fps i quan se'n detecti un, augmenti el nombre d'imatges per segon.
   
   - stream_maxrate → 10
   Quan la càmera detecti moviment, el flux d'imatges incrementarà fins el màxim donat aquí. Cal tenir en comte que, si se li assigna un valor molt elevat és possible que la connexió no sigui prou ràpida i es vegi entretallada la transmissió d'imatges.
   
   - stream_localhost → off
   Habilitarà la connexió des d'altres dispositius, com altres ordinadors o telèfons mòbils.
   
   - stream_auth_method → 1
   Amb això, el que aconseguirem és que quan intentem accedir a les imatges quan ens connectem a la xarxa, se'ns demani una contrasenya que nosaltres escollirem a continuació. En cas que no vulguem contrasenya podem escriure 0 però llavors, tothom amb l'adreça podrà accedir-hi.
   
   - steam_authentication → (nom d'usuari que vulguem):(contrasenya)
   Aquesta ordre només és útil si en l'anterior li hem dit que volem contrasenya. Primer inserirem el nom d'usuari que vulguem i seguidament de dos punts (:) la contrasenya que demanarà la pàgina.
   
   - output_pictures off
   Desactiva el fet d'utilitzar captures del vídeo per la seva presentació en cas que es desi. Com que a nosaltres no ens interessa, ho desactivarem.
   
   En cas que no trobem algun d'aquests paràmetres, fora del mode d'inserció (I), podem escriure /el nom del paràmetre que busquem . És una eina de cerca.
6. Per acabar aquesta part del projecte, sortirem del mode edició amb la tecla Esc. i desarem els paràmetres utilitzant :wq (write and quit).

Amb això donem per conclosa aquesta part del projecte i podrem passar a la visualització de les imatges.

Primer Projecte: Instal·lant el "Raspbian" amb "NOOBS setup"

Agafant per primer cop la Raspberry Pi podem arribar a veure que te quatre ports USB, una entrada per cable LAN i una entrada HDMI.
La primera modificacio que li tenim que fer a la Raspberry es posar-li un sistema operatiu.Per fer-ho necesitarem una targeta micro SD amb un programa anomenat "NOOBS setup".

Una vegada conectada la Raspberry (amb la micro SD) al monitor y a la corrent ens sortira aquesta pantalla. La aparença es simple, ens dona una pantalla en la que podrem escollir quin sistema operatiu instalar. Una vegada seleccionat el sistema operatiu es posara a instalar-lo en la nostra micro SD.

Disseny d'un sistema de vigilància remota amb Raspberry Pi ( Part 2 - Instal·lació del mòdul càmera i comprovació)

Aquesta part del projecte consistirà en comprovar i fer funcionar bàsicament el mòdul de càmera de la Raspberry Pi. Aquest procés constarà de 5 etapes:

1. El primer pas consistirà en obrir la Raspberry. La connectarem a un monitor, un teclat i un ratolí; alimentada amb un connector micro-USB.
   Raspbian tendeix a iniciar-se amb interface gràfica però en cas que ho faci amb linina de comandaments, executeu l'ordre:
   
   startx
    
2. Desempaquetarem el mòdul de càmera de la seva capsa. A dins hi trobarem el mòdul, desat en un sobre de plàstic protector. És un component delicat, així que eviteu els cops i eviteu el contacte directe dels dits amb els circuits electrònics ja que els podrien malmetre. Una altre cosa a tenir en compte és el no doblegar fortament el cable blanc que surt del mòdul ja que si es trenquen els circuits el mòdul passarà a ser inservible.
   
   
   

   

   Mòdul de càmera Raspberry amb mòdul de càmera

3. El següent consistirà en activar els drivers que habilitin l'ús del mòdul càmera per la Raspberry ja que, per defecte, estan desactivats. Per fer això obrirem el menú de l'escriptori i anirem a la pestanya de preferències. Dins de les preferències hi trobarem una que diu "Raspberry Pi configuration", hi clicarem a sobre i s'obrirà la pestanya de la imatge.
   
   

   

   Haurem d'anar a la pestanya d'interfaces un cop oberta la finsetra de preferències

   Un cop visualitzant les interfaces, veurem que la primera d'elles s'anomena càmera i estarà en mode "disable", l'hem de canviar i desar els canvis clicant sobre OK. D'aquesta manera haurem habilitat el reconeixement del mòdul càmera. Fet això, apagarem la Raspberry per el menú i seguidament desconnectarem l'alimentador.
    
4. Connectarem amb cura el mòdul càmera al seu port específic de la següent manera:
   
   
   
   Fixem-nos que hi ha una peça al port del mòdul que es pot estirar lleugerament cap amunt. Ho farem i seguidament hi inserirem els connectors del mòdul, amb cura que quedin ben alineats amb els del port i baixarem la pestanya, que actuarà com a mordassa i evitarà la desconnexió del mòdul.
5. Ara tornarem a encendre la Raspberry. Un cop oberta, passarem a fer una prova del funcionament de la càmera.
    
6. Obrirem un terminal de Raspberry i utilitzarem el programa raspivid per "testejar" el bon funcionament de la càmera. Per dur a terme aquesta acció utilitzarem la següent ordre:
   
   raspivid -t (nombre qualsevol)
    
   -t és la variable que serveix per determinar l'interval de temps (expressat en milisegons) durant el qual el programa i la càmera estaran en activitat.
    

   

   Captura del terminal amb les instruccions per executar
   la prova durant un temps de 10 segons.

   Per desactivar el temporitzador del programa es pot inserir un temps 0 i així funcionarà il·limitadament. Per cancel·lar aquesta ordre, farem servir la combinació de tecles Ctrl+C.

Un cop executada l'ordre apareixerà la imatge captada per la càmera al monitor i amb això donarem per acabada la segona part del projecte.

Inicialització de la Raspberry Pi (explicació dels projectes i materials)

Durant el meu primer projecte aprendré com utilitzar aquest dispositiu (instal·lar un sistema operatiu [Raspbian], l'ús dels seus programes...) I al meu segon projecte faré amb aquest sistema un dispositiu per emular videojocs antics, amb l'us d'un altre sistema operatiu anomenat "Retropie".

Materials per al primer projecte

- Raspberry Pi
- Cable d'alimentació per Raspberry
- Monitor VGA
- Conversor de HDMI a VGA
- Ratolí i teclat USB
- Targeta mini SD + adaptador a SD (per si de cas)
- Ordinador amb port d'entrada per SD (transferir fitxers)
- NOOBS setup (per instal·lar el sistema operatiu)

Materials per al segon projecte

- Els materials utilitzats en el primer projecte (excepte el NOOBS setup)
- Comandament per als videojocs (un comandament de la videoconsola "Playstation 3" pot funcionar)
- El sistema operatiu "Lakka"

Disseny d'un sistema de vigilància remota amb Raspberry Pi (Part 1 - Introducció i Instal·lació de Raspbian a una Raspberry)

L'objectiu d'aquest projecte és dissenyar un sistema que, mitjançant una Raspberry Pi i el seu mòdul de càmera es capturin imatges periòdicament i es transmetin via Internet per tal que es puguin veure mitjançant un ordinador connectat a qualsevol punt de la xarxa.

Per dur a terme el projecte, necessitarem el material següent:

•  Raspberry Pi amb targeta SD. (que s'utilitzarà com ordinador captador d'imatges)
• 1 Alimentador de 5 V amb connector micro USB per carregar la Raspberry (un carregador de mòbil pot servir).
• 1 Lector / gravador de targetes SD (per gravar el sistema operatiu de la Raspberry).
• 1 mòdul de càmera per a Raspberry Pi.
• 1 Cable HDMI o un conversor HDMI a VGA o DVI (per connectar la Raspberry a un monitor).
• 1 Ordinador capaç de programar en "Python" (llenguatge en el qual es farà la programació).
• connexió a la xarxa per fer l'"streaming" i connectar establir connexions per ssh (cable o adaptador wifi-USB).

Com que és un projecte extens, hem optat per dividir-lo en diverses parts. Seguidament s'explicarà la primera d'elles.

1r. pas: Instal·lar un sistema operatiu a la Raspberry: (Raspbian)

Descarregar un fitxer imatge de la pàgina oficial de Raspberry i copiar-lo a la tarjeta SD per així tenir-hi un sistema operatiu d'arrencada.

Consistirà de tres parts:

1. Descàrrega del fitxer que conté el sistema operartiu complet.
2. Localitzar i descomprimir el fitxer.
3. Copiar el fitxer descomprimit a la tarjeta SD.

NOTA: Les instruccions següents són per ser executades des d'un ordinador amb Sistema Operatiu GNU/LINUX. Si es té windows o Mac OS s'hauran d'adaptar seguint, per exemple, algun dels nombrosos tutorials que es poden trobar per internet.

1. Descarregar la distribució de Raspberry Pi volguda (en el nostre cas Raspbian) de la pàgina oficial: https://www.raspberrypi.org/downloads/raspbian/ . Baixarem la Raspbian Jessie, en fitxer zip. Aixó trigarà uns minuts.
   
   
2. Un cop tinguem la distribució descarregada, obrirem un terminal i executarem les ordres següents:
   
   su
   
   per entrar com a superusuari del dispositiu hi introduirem la contrassenya
   
   cd (+nom del directori on hi ha el fitxer descarregat)
   
   (change directory) i el nom del directori on es troba el fitxer descarregat. La tecla del tabulador ens ajuda a completar noms de directoris i fitxers.
3. Descomprimirem des del terminal el fitxer comprimit que hem descarregat.
   
   unzip (+nom del fitxer que s'ha descarregat)
   
   Aquesta acció crearà un fitxer imatge (.img) que conté una imatge del sistema operatiu per la Raspberry.
4. Inserir la tergeta al lector. El que haurem de fer ara és conèixer el nom que l'ordinador dóna a la targeta. Per fer-ho utilitzarem la següent ordre:
   
   dmesg
   
   Apareixeran uns missatges que indicaran el nom assignat a la targeta SD. Hauria de sortir quelcom similar a això.
   
   [ 1318.416022] usb 2-5: new high-speed USB device number 4 using ehci-pci
   [ 1318.614780] usb 2-5: New USB device found, idVendor=0bda, idProduct=0169
   [ 1318.614783] usb 2-5: New USB device strings: Mfr=1, Product=2, SerialNumber=3
   [ 1318.614786] usb 2-5: Product: USB2.0-CRW
   [ 1318.614789] usb 2-5: Manufacturer: Generic
   [ 1318.614792] usb 2-5: SerialNumber: 20070818000000000
   [ 1318.674119] usb-storage 2-5:1.1: USB Mass Storage device detected
   [ 1318.674190] scsi host8: usb-storage 2-5:1.1
   [ 1318.674273] usbcore: registered new interface driver usb-storage
   [ 1318.691528] usbcore: registered new interface driver uas
   [ 1319.688315] scsi 8:0:0:0: Direct-Access     Generic- Multi-Card       1.00 PQ: 0 ANSI: 0 CCS
   [ 1319.688649] sd 8:0:0:0: Attached scsi generic sg3 type 0
   [ 1319.691542] sd 8:0:0:0: [sdc] Attached SCSI removable disk
   [ 1355.345727] sd 8:0:0:0: [sdc] 31116288 512-byte logical blocks: (15.9 GB/14.8 GiB)
   
   Les lletres ressaltades en verd indiquen el nom que l'ordinador ha donat a la targeta. És important no confondre el nom del dispositiu, ja que un error en el nom podria comportar escriure sobre el disc principal de l'ordinador i esborrar el sistema.
5. Copiar el fitxer .img a la targeta SD.
   
   Per dur a terme aquest pas és necessari estar en el directori del fitxer .img i ser superusuari (root).
   
   dd if=(nom del fitxer .img) of=/dev/(nom de la targeta SD trobat en el pas anterior) bs=4M
   
   Es pot fer servir l'ordre dcfldd enlloc de dd per tal de veure el percentatge de procés dut a terme progressivament. L'operació trigarà una estona (aproximadament 10 minuts).
   
   sync
   
   Aquesta ordre aboca totes les dades que quedin per copiar al disc dur o targeta.

Finalitzat el procés, comprovarem si hem assolit el nostre objectiu connectant la targeta SD a la raspberry, juntament amb un ratolí i teclat USB i la Raspberry connectada a un monitor.

NOOBS Setup

install manager for the Raspberry Pi

Programació del robot Lego Mindstorms.

Hola, sóc en Ferran Guerra i aquest trimestre m'he dedicat a programar i ajustar el robot Mindstorms. Per començar vaig haver d'aprendre alguns conceptes bàsics de programació i especialment de programació en NXC. Gràcies a l'ajuda d'alguns companys de classe he après a programar en NXC; i a programar en general (vaig estar aprenent Python a través de la pàgina web CodeCademy) que em va servir per poder entendre com es fan els codis i programes.

Vaig trobar un tutorial per internet de programació amb NXC, que va ser el que vaig seguir. En aquest document ens proposàven fer un programa per a que el robot fes quadrats. Tot i no haver fet un programa mai, i amb l'ajuda de l'exemple del PDF vaig aconseguir fer el següent programa:

En aquest programa podem veure que el robot farà una volta. Està perfectament ajustat per a l'últim cop que vaig utilitzar el robot, tot i així a cada classe havia de tornar-lo a ajustar perquè els alumnes de 3r d'ESO canvianven la forma del robot. Degut a això he perdut moltes classes tornant a ajustar el robot per aconseguir que fes una volta completa perfecta; i precisament per això només vaig poder integrar el sensor d'ultrasons l'últim cop que el vaig utilitzar. Tot i així, amb les classes que ens queden intentaré integrar el sensor i ajustar-lo per poder fer un presa.

Adaptador Floppy-SATA (Isaac Lleida)

La idea era fer un adaptador que permetés utilitzar una lectora de disquets en una placa base relativament nova que no tingués port per a connectar un cable per a disquetera, però en canvi tingués ports SATA. Vaig dividir el projecte en dues parts, una que consistia en controlar la disquetera amb l’Arduino, i l’ultima en la que es dissenyaria el circuit per a fer l'adaptador.

Primera part

Vaig necessitar el datasheet de la dsquetera per saber com connectar als pins a l'Arduino. Fent una cerca al Google del model (SFD-321B) el vaig trobar facilment: 

http://www.techtravels.org/wp-content/uploads/pefiles/SAMSUNG-SFD321B-070103.pdf

 

També necessitava una font d'alimentació per alimentar la disquetera. Quan la vaig connectar em vaig trobar que no funcionava. Finalment vaig trobar com engegar-la: fent un pont entre el cable verd i un pin GND (cable negre) del connector ATX de 24 pins.

Fins ara he aconseguit moure el cap de la disquetera i encendre els motors (info al datasheet).

Segona part

Aquesta part encara no l'he pogut començar. Consistia en, un cop tingues controlat el funcionament del lector de disquets, connectar un cable SATA a l'Arduino i escriure un programa per a fer funcionar la disquetera a través d'ordres enviades pel cable SATA. Finalment s'hauria de programar un driver per a fer funcionar el disc pel port SATA.